Endodòncia

És el típic mal de queixal inaguantable! El que ens fa córrer a visitar al dentista.

El tractament endodòntic tracta l’interior de la dent. Dins de la dent existeix un teixit tou anomenat polpa, necessari per al creixement i el desenvolupament de la dent. La polpa conté vasos sanguinis, nervis i teixit connectiu. S’estén des de la corona dental fins a la punta de les arrels, on connecta amb l’os que envolta la dent. La polpa pot veure’s afectada principalment per càries, traumatismes i desgastos dentals ocasionant la seva necrosi (mort). En aquests casos apareix infecció, dolor, inflamació en l’os i la geniva que envolten a la dent.

L’endodòncia cura aquestes infeccions eliminant la polpa necrosada, desinfectant l’espai que ocupa i emplenant-lo amb materials adequats que assegurin un bon segellament.

Amb el tractament adequat les dents endodonciades poden durar tota la vida juntament amb els avantatges que això suposa:

• Aparença natural
• Masticació eficient
• Força i sensació normal en mossegar
• Protegir altres dents d’un desgast o tensió excessius

És el tractament necessari per a salvar una dent en el qual ha fracassat un tractament d’endodòncia previ.
Pot donar-se el cas que una dent tractada correctament d’endodòncia no cura de la forma esperada o pot
desenvolupar nous problemes. En aquests casos el dolor i la inflamació apareixen de nou mesos o anys després del
tractament inicial. Això pot ocórrer igual que amb qualsevol altre procediment dental o mèdic per vàries
raons, entre elles:

• Els conductes radiculars estrets o corbs no van ser tractats durant el procediment inicial.
• L’anatomia de l’interior de la dent és complicada i no va ser detectada en el primer procediment.
• La col·locació de la corona dental o una altra restauració es va retardar després del tractament endodòntic.
• La restauració no va impedir la contaminació salivar a l’interior de la dent, per un segellament defectuós dels
  seus marges

En altres casos, un nou problema pot posar en perill una dent que va ser tractada amb èxit. Per exemple:

• Una nova càries pot exposar el material de farciment del conducte als bacteris, causant una nova
  infecció en la dent.
• Aparició d’una infecció òssia al voltant de les arrels de la dent.
• Una corona o empastament solts, esquerdats o trencats poden exposar la dent a una nova infecció.
• Una fractura dental.
• A vegades ens trobem amb situacions en les quals s’aconsella l’optimització d’un tractament de conductes ja existent, encara que no hi hagi molèsties. Són casos en els quals es requereix la col·locació d’una nova corona, pont, incrustació o obturació, i es té la incertesa sobre l’estat intern de la dent. L’objectiu és minimitzar el risc de complicacions posteriors.

Si la teva dent no es cura o desenvolupa nous problemes, té una segona oportunitat. Un procediment addicional d’endodòncia pot ser capaç d’aconseguir la curació i així salvar la teva dent.

Durant el retractament, l’endodoncista reobrirà la dent i retirarà els materials de farciment que es van col·locar en el seu interior durant el primer procediment per a poder examinar acuradament l’interior de la dent, buscant canals addicionals o una nova infecció. Després es desinfecta i neteja profundament l’interior de la dent en tota la seva longitud.

Deixant aquest espai perfectament emplenat i segellat. L’accés s’emplena amb material temporal. Al cap de poc temps és necessari una obturació definitiva amb un segellament perifèric perfecte i, segons indicació del dentista, una nova corona o incrustació.

La cirurgia periapical està indicada quan existeix una lesió periapical, és a dir, una infecció en l’os que envolta
les arrels de la dent.

Abans de realitzar aquesta cirurgia, és necessari realitzar l’endodòncia de la dent afectada.

El procediment quirúrgic consisteix en l’eliminació del teixit infectat, la resecció d’àpex radicular (eliminem aproximadament 1/3 de la punta de l’arrel) i l’obturació de l’extrem apical del conducte radicular buscant el segellament perfecte de la dent. Es realitza amb anestèsia local. Requereix tractament antibiòtic i antiinflamatori post-cirurgia.

Així mateix, es fan necessaris controls radiogràfics periòdics per a valorar la curació de la lesió òssia.

Actualment, es realitzen tractaments d’endodòncia en dents que sabem anem a exodonciar (extreure de la boca), però que tenen infecció òssia. I ho fem amb l’objectiu de buscar la curació òssia i la creació de nou os, assegurant un millor pronòstic a altres tractaments dentals (col·locació d’implants, empelts d’os…)

Tractament endodòntic destinat a la conservació d’una dent definitiva jove en el qual la polpa s’ha necrosat i la formació de l’arrel encara no ha acabat.

Ho necessiten nens que han patit una fractura dental o una càries molt profunda.

Acabat el tractament d’endodòncia i restaurada la dent, aquesta funcionarà com qualsevol altra dent.

Tractament relativament nou a través del qual busquem mantenir la polpa dental vital.

Important seleccionar correctament els casos clínics on realitzar-ho.